Cinquanta-cinc segons de foscor, el 12 d’agost, a quatre graus damunt de l’horitzó.

El 12 d’agost de 2026, a les 20:29:25, la Lluna va acabar de tapar el Sol vist des del Mas de Serra.

Durant l’hora anterior gairebé no havia passat res. El Sol s’anava mossegant, sí, però la llum era la d’un capvespre qualsevol: qui no hagués mirat amunt no se n’hauria adonat. I llavors, en un instant, el cel es va enfosquir. No es va fer de nit —quedava la claror que hi ha una estona després que el sol s’hagi post—, però va arribar de cop, sense els minuts de transició que hi posa sempre el capvespre. Els pobles del Camp van encendre els llums i damunt de les serres de ponent hi va quedar un anell.

Va durar cinquanta-cinc segons.

Continua llegint →